Spacy consta de 700 fotografies fixes de 16mm d'un gimnàs. Utilitzant la tècnica d'animació stop-motion, Ito aconsegueix disseccionar el temps i l´espai, transfigurant-ne la unitat cinematogràfica més bàsica, el fotograma, en un frenètic viatge cinètic.
La càmera sembla moure's per tot l'espai i dins de fotografies del mateix gimnàs que es mostren a múltiples cavallets, creant un efecte visual recursiu aparentment interminable. La tècnica d'animació serveix precisament per treballar la idea d´un moviment que s´endinsa infinitament. Fascina la vertiginosa velocitat de la càmera, com si estigués computada, arrossegant l´espectador igual que en una muntanya russa.
La música, composta per Takashi Inagaki, comença amb un soroll envasat al buit i muta cap a breus notes de sintetitzador que recorden un videojoc per, finalment, detonar en caos. Inagaki va crear una escala infinita en què el so continua baixant o ascendint sense fi, i sobre aquesta base, va compondre una peça musical que començava de manera tranquil·la i que després augmentava progressivament, guanyant en velocitat.
Al final de la pel·lícula, la càmera s'atura en un cavallet on apareix el cineasta amb la càmera, mostrant així el gest reflexiu de la creació, característic de la seva obra.
