Filmada fotograma a fotograma i amb intervals de llarga exposició, a Ghost la càmera es mou inquieta pels passadissos buits d'una residència universitària. És de nit. La llum de la ciutat entra com un torrent per les finestres des de l'exterior. Dins de l'edifici, llums estroboscòpiques parpellegen misteriosament, denotant estranyes fonts d'energia; mentre diapositives intermitents d'ulls, boques i mans es projecten en les parets i es desplacen per l'espai.
Ito va component així una atmosfera de malson, accentuada per la banda sonora dissonant que invoca la sensació que l'espai està amenaçat per una presència fantasmal. A vegades, veiem un cos (presumiblement el del cineasta) movent-se frenèticament davant d'un mirall, amb el rostre borrós i espasmes de stop-motion, que marquen la seva presència com a petjades retinals o superposicions analògiques.
