Bella i commovedora pel·lícula filmada per Takashi Ito i el seu fill Ryuta, de cinc anys. La filmació es converteix en un amorós joc d'intercanvi de mirades entre pare i fill. A través de l'animació digital, Ryuta apareix i desapareix de la imatge com per art de màgia, inventant amb la pel·lícula una nova manera de jugar a l'amagatall. El muntatge juga amb la velocitat de les imatges: Per exemple, alentint la filmació del seu fill amb bicicleta, com si volgués prolongar un moment bonic, per a després superposar frenètica i acceleradament una successió de plans d'imatges, en ritme entretallat, evocant el caràcter fugaç del temps.
