En una habitació ombrívola, un home sense cap fet de guix, roman lligat a una cadira amb cordes. Al seu voltant, un tren en miniatura recorre un circuit tancat a una velocitat inversemblant en un bucle interminable. Un nen, amb una màscara de Noh (típica del teatre tradicional japonès), i embolicat en cables de llums, es desplaça per l'espai amb moviments espasmòdics. Imatges de pel·lícules anteriors de Takashi Ito s'amunteguen en piles de papers. L'escena evoca una sessió espiritista, on esclaten deliris desbordats, records fragmentats i visions de malsons.
