Una jove solitària deambula per una estació de trens mentre fa pompes amb un xiclet. La càmera es deté en primers plans de la seva boca i els seus ulls. Reflexos de llum travessen veloces un espai industrial buit, com a ombres sobrenaturals. Una música repetitiva i inquietant sembla advertir-nos d'un misteri latent. Ito disloca l'espai i el temps per a endinsar-se en les oscil·lacions de la ment, inclosa la foscor de la seva pròpia experiència com a cineasta.
