Pel·lícula en clau simbòlica, construïda a base de plans estàtics amb una composició i un color que fan pensar en material d´arxiu, potser publicitat dels anys cinquanta. Alguns plans són, efectivament, apropiacions de diverses fonts, però constitueixen una petita part del relat. A Alpsee es narra la història d´un nen que viu amb la seva mare i que, quan topa amb alguns objectes i algunes imatges, invoca la figura del pare absent. La pel.lícula no compon tant una història com aquell estat d´ànim, melancòlic i abstret, que anomenem créixer.
