Amb imatges atmosfèriques i malenconioses, Müller acompanya una selecció dels Poemes per a la infància d´Ernst Jandl. Encara que pugui semblar il·lustrativa i ben delimitada per la capitulació, la pel·lícula no es sotmet del tot a una relació lineal entre escoltar i veure, ni al temps cronològic. Expressa més ben aviat un desig de retorn. La boira de la memòria esdevé l´escenari dels cicles, seccions i interseccions entre infància i vellesa.
