Un recorregut personal, romàntic i melancòlic d´un joveníssim Matthias Müller (que apareix en el metratge) creat arran de la mort del seu amant. Uns peus caminen per paisatges abstractes esquitxats de metratge ratllat. Les imatges en blanc i negre, puntualment tintades amb un so oníric, suggereixen estades, paisatges, persones i objectes. Al començament veiem unes mans que recullen unes cartes i unes fotos com a antesala del que s´anirà construint com un poema d´amor. Entre els diferents passatges, l´autor inclou una bonica simfonia visual i sonora amb les llàgrimes d´un llum d´aranya. Abans d´abordar el capítol titulat Jardim Botanico, l´autor es renta i mostra un paisatge d´onades, fa un paral.lelisme amb els llençols i finalment dorm. La pel.lícula es torna més exòtica i sexual (malesa, pèl-cos), les imatges virades al vermell es tornen més abstractes amb primeríssims plans d´un ull, una mà, flors, el sexe masculí… i, en el so, se senten ocells com si estiguéssim explorant una jungla. Un exercici d´exorcisme de la memòria de gran bellesa i sensibilitat.
