Un títol irònic, perquè aquí no hi ha cap imatge, més enllà de les que puguem imaginar. Müller ens presenta un doble mirall, que no reflecteix res més que l'opacitat de la visió. Des d'una finestra, la figura frontal i gairebé identificable d'una dona mira cap a fora, els seus ulls amagats darrere la cortina. Al cap d'una estona, es desdobla i el seu fantasma, tan irreal com ella, entra al quadre contigu i desapareix.
