Mirror és una pel·lícula que en pantalla gran i el seu format original —doble pantalla i cinemascop— és espectacular. És un film inspirat en el treball del director de cinema Michelangelo Antonioni que crea una imatge atmosfèrica captivadora de l´´entre´; el lloc sense nom entre la pertinença a alguna cosa i l´aïllament. Una dona, un home i uns convidats estan en una festa mentre una història d´amor s´evapora. Objectes i gent componen una mena de tableaux vivant que només s´anima amb la llum. La llum crea connexions, però també aïlla les figures de l´espai que les envolta. Com en el vèrtex d´un mirall, una imatge se separa en dues meitats. Els miralls funcionen aquí com un recurs per visualitzar l´experiència de dislocació dels protagonistes.