Com si fos un espectador, el mirall (protagonista autèntic d´aquesta peça) observa les escenes més íntimes. Crea una imatge dins d´una imatge i emmarca els personatges, alhora que els presenta com a inconnexos i fragmentats. Aquest instrument, que normalment s´utilitza per fomentar la confiança en un mateix i és còmplice del nostre narcisisme, aquí es converteix en un instrument de tot el contrari, creant inseguretat i incrementant la sensació de fragilitat, de dubte i de doble pèrdua.
Melodrama construït a base de metratge apropiat de pel.lícules clàssiques de Hollywood. Els rostres i les estances reflectits en miralls construeixen situacions gairebé claustrofòbiques amb l´ajuda d´un so inquietant que inclou el so distorsionat de vidres trencats.