Schmeerguntz, Gunvor Nelson, 1965, 15'
Imatges de desfilades de bellesa i models publicitàries es juxtaposen amb d’altres de naturalesa prosaica o fins i tot escatològica (una dona embarassada, una altra que s’extreu un tampó, vòmits en un vàter, neteja d’una pica embussada...) que posen en qüestió la seva suposada perfecció.
Fuses, Carolee Schneemann*, 1966, 22’28”
El registre cinematogràfic de les trobades sexuals de Carolee Schneemann amb la seva parella, James Tenney, convergeix amb la intervenció pictòrica de la matèria fílmica.
Saute ma ville, Chantal Akerman, 1968, 13'
En la seva primera pel·lícula, la cineasta belga dinamita l’espai opressiu de la domesticitat a través del retrat esbojarrat d’una mestressa de casa interpretada per ella mateixa.
Réponse de femmes: Notre corps, notre sexe, Agnes Varda, 1975, 8'
Un grup de dones respon a la pregunta: què és una dona?, plantejada per un programa de la televisió francesa a diverses creadores, i desmunta els estereotips i els rols atribuïts tradicionalment a les dones.
Mann & Frau & Animal, Valie Export*, 1973, 9’
A l’espai íntim del bany, l’artista i cineasta filma la seva pròpia exploració sexual i mostra el gaudi femení en primer pla.
All can become a rose, Linda Christanell*, 1992, 7’15’’
A través d’un seguit d’imatges de diferents objectes, aparentment sense significat, es va configurant la qüestió sobre com es poden transformar en “objectes de desig” amb la mirada.
Kantate, Maria Lassnig, 1992, 8’
L’artista se situa davant de la càmera per explicar la seva vida a través d’una cantata en 14 versos. Al seu darrere es projecta una pel·lícula d’animació que n’il·lustra el relat autobiogràfic.
Removed, Naomi Uman, 1999, 6’
Fotograma a fotograma, la cineasta aplica lleixiu i dissolvent d’esmalt sobre una pel·lícula porno fins que n’esborra el cos de les dones. Mentre els cossos femenins es tornen invisibles, es va revelant el repertori gestual del relat pornogràfic.
Les autores marcades amb un asterisc (*) també tenen obres a l’exposició.