Take Off, Gunvor Nelson, 1972, 9' 13''
Definida per Gunvor Nelson com un «striptease metafísic», Take Off deconstrueix la mirada patriarcal que sol regular el cos femení en el cinema. Per mitjà de tècniques pròpies del collage, la cineasta fragmenta i reconfigura el cos d’una ballarina de striptease, de tal manera que qüestiona les categories binàries de gènere i desig i convida a una visió queer del cos com un espai transformable i fluid. Al final, quan el cos «s’enlaira» i transcendeix la seva pròpia fisicitat, la pel·lícula trenca amb les expectatives habituals de consumació visual i proposa noves formes de corporeïtat i desig més enllà del que és normatiu.
Mann & Frau & Animal, VALIE EXPORT, 1973, 9'
VALIE EXPORT utilitza el cos i els objectes quotidians per desentranyar les dinàmiques de poder que travessen les construccions de gènere. «La masculinitat no és més que una maquinària: la mecànica del fal·lus», escriu l’artista, idea que ressona a la primera part de la pel·lícula, on diferents artificis com ara canonades i aixetes es converteixen en extensions simbòliques del cos masculí, en un reflex de la rigidesa i funcionalitat del patriarcat. Aquestes imatges revelen com les estructures de poder modelen les relacions, mentre el cos femení apareix en constant tensió amb els dispositius que miren de disciplinar-lo. VALIE EXPORT desmantella d’aquesta manera els significats associats al simbolisme fàl·lic i planteja una crítica a la universalitat del poder masculí, en una invitació a reflexionar sobre la capacitat de resistència i transformació dels cossos.
La escena circular, Claudio Caldini, 1982, 7' 58''
En aquesta pel·lícula de clau tan autobiogràfica com misteriosa, Claudio Caldini transcendeix les representacions convencionals del cos i de l’espai. A través d’un joc de textures, sobreimpressions i ombres, la pel·lícula desmaterialitza el cos físic i el substitueix per un llenguatge abstracte que evoca una subjectivitat fluida i expansiva. Travessar, transitar, creuar el llindar: en l’escena circular que dona títol a la pel·lícula, la indiscernibilitat dels cossos es transforma en una coreografia fantasmagòrica del desig, on les fronteres entre el físic i l’immaterial es dilueixen.
Aus der Ferne / The Memo Book, Matthias Müller, 1989, 28'
Amb aquest «quadern de notes», Matthias Müller compon un collage de records, fragments i reminiscències després de la mort d’un amant, combinant material d’arxiu i imatges en què es filma a si mateix. La pel·lícula, impregnada de melancolia, ressona amb el zeitgeist de tota una generació profundament marcada per la crisi del VIH. El deteriorament del material fílmic ressona amb la fragilitat de la memòria i el cos, i tradueix materialment l’experiència del duel.
Un chant d’amour, Jean Genet, 1950, 25'
Única pel·lícula dirigida pel poeta i novel·lista Jean Genet, Un chant d’amour és una obra transgressora que explora el desig en un entorn de repressió i vigilància. Ambientada en una presó, la pel·lícula, que retrata la connexió eròtica entre dos homes a través de les parets de les seves cel·les, és un desafiament radical a les normes socials del seu temps. Genet, que va afirmar que «la càmera pot obrir una bragueta i aprofundir en els seus secrets», utilitza el llenguatge cinematogràfic per despullar el desig de qualsevol inhibició i atorgar-li una intensitat tan física com poètica.
Death and Transfiguration, Jim Davis, 1961, 9' 46''
Conegut per les seves pel·lícules purament abstractes que experimenten amb el moviment de la llum i el color, a Death and Transfiguration Jim Davis proposa una meditació visual sobre la transformació del cos, la mortalitat i el trànsit entre mons. L’abstracció lumínica i cromàtica projectada sobre cossos nus evoca la desmaterialització del cos i la possibilitat d’una existència més enllà del que és tangible.
Una playlist de Miguel Armas.