Maria Lassnig (Carinthia, Àustria, 1919-2014), juntament amb Arnulf Rainer i Oswald Oberhuber, va crear la pintura informal a Àustria i l'art de la pintura corporal (body painting). La seva màxima preocupació han estat sempre les circumstàncies físiques de l'experiència corporal i el seu jo fisiològic, tema principal de les seves obres. Lassnig creu que "l'única veritat resideix en les emocions que es produeixen a l'estructura física". Va realitzar films de forma autodidacta segons els seus propis dibuixos en un escriptori inventat per ella mateixa.
El 1978 va esdevenir membre del Programa Artistes a Berlín (BKP) del DAAD. Va romandre a la ciutat fins a 1980, quan va ser nomenada professora de la Hochschule für Angewandte Kunst (Escola Superior d'Arts Aplicades) de Viena a l'edat de seixanta-un anys. Quan encara estudiava a l'Akademie der bildenden Künste (Acadèmia de Belles Arts) de Viena, el 1944 va ser expulsada d'una classe de pintura perquè el seu autoretrat no estava pintat amb colors naturals, i el seu art va ser denigrat com a “entertet” (degenerat).
El 1980, Maria Lassnig va representar Àustria a la Biennal de Venècia, juntament amb Valie Export, i també va participar a la documenta 7 i 10 (1982 i 1997).
