Pen Point Percussion, Norman McLaren, 1951, Canadà, 6′
Aquest documental del National Film Board of Canada sobre un dels pares de l'animació experimental, mostra el procés de treball de Norman McLaren directament sobre el cel·luloide.
A Colour Box, Len Lye, 1935, Regne Unit 3′ 44″
Aquest anunci d'un embalatge barat al so d'una cançó popular de Don Baretto i la seva orquestra cubana, realitzat pintant patrons abstractes sobre el cel·luloide i combinant diferents tècniques per aplicar color i generar textures, va ser probablement el primer «film directe» projectat davant d'una audiència.
Film sans Cámera ST ST, Giovanni Martedi, 1975, Itàlia, 9′ 49″
Martedi va desenvolupar la seva pràctica cinematogràfica en el context de l'arte povera. Aquí, una sola imatge, produïda per la unió directa sobre pel·lícula transparent de diversos trossos de cinta adhesiva de colors, es converteix en una pel·lícula quan es projecta.
Peyote Queen, Storm de Hirsch, 1965, Estats Units, 9′
Pantalla partida, imatges calidoscòpiques i cel·luloide rascat són la base d'aquesta obra de Storm De Hirsch, que conforma, amb Divinations i Shaman, la trilogia visionària «The Colour of Ritual, the Colour of Thought», dedicada a la representació fílmica dels estats alterats de consciència.
Natural morphing, José Antonio Soria, 2014, Espanya 1′ 23″
«Aquesta pel·lícula neix en trobar un rotllo de pel·lícula de 35 mm molt ratllada i com que eren persones parlant, hi vaig voler intervenir dibuixant cada fotograma. La banda de so està creada a partir de textures sonores pròpies.» J.A. Soria.
Removed, Naomi Uman, 1999, Estats Units, 6′
Amb acetona, producte de bellesa femenina, i lleixiu, producte de neteja que també s'associa culturalment i socialment al món femení, Naomi Uman esborra fotograma a fotograma l'objecte del desig —el cos nu de la dona— d'una pel·lícula pornogràfica, deixant un buit misteriós. Aquesta pel·lícula és un clàssic del gènere de cinema sense càmera, que destaca per la senzillesa de mitjans que produeixen un efecte impactant carregat amb una crítica de les relacions de gènere.
Alquimia del dolor, Eduardo Gion i Raúl Hidalgo, 2014, Espanya, 4′
La pel·lícula narra una història de destrucció global a partir d'una sèrie de fotografies analògiques de Raúl Hidalgo. El cel·luloide intervingut, ratllat i manipulat fent servir químics i pintura, estableix una analogia entre la matèria deteriorada i la narrativa de la pel·lícula.
Des scènes d'amour très réalistes avec force détails et gros plans, Maurice Lemaître, 1978, França, 15′ 39″
Aquesta pel·lícula combina poemes lletristes amb una pel·lícula pornogràfica composta per imatges refilmades, manipulades i desgastades. El contrast entre la imatge i el so proposa d'explorar nous camins a través de la seva dissincronia.
All Over, Emmanuel Lefrant, 2001, França 6′ 15″
La pel·lícula utilitza la tècnica de «dripping», inspirada en la pintura de Jackson Pollock, que consisteix a deixar caure els químics sobre el cel·luloide. És a dir, en aquest cas no només es prescindeix de l'ús de la càmera, sinó també de la intervenció manual. El resultat és colors i formes hipnòtiques que tenen el seu propi ritme atzarós.
