Ne pas stanger és el document d'un procès de creació colectiva a partir d'improvisacions del grup de teatre del Club Antonin Artaud, composat per antics pacients del centre psiquiàtric homónim. A la pel·lícula, cada autor-actor inventa el seu propi personatge, la seva posada en escena i el seu diàlig, un treball que es va extendre al llarg d'un any i que va donar lloc a una única representació pública. El resultat final no es tant un documental sobre la malaltia mental, sino un reportatge sobre l'experiència viscuda pels integrants del grup.
