Rodada amb so directe, Villofolie presenta a sis persones donant un monòleg a una ciutat destruïda i deshumanitzada: Brusel·les. La pel·lícula es dissecciona a sí mateixa per reflexionar sobre les malalties mentals i la incapacitat per comunicar-se. El grup de persones retratades comparteixen sentiments d'anormalitat, ansietat i solitud.
