Unes peces representen passatemps distesos que acaben sent del tot enginyosos (Jeu, Playing Dice). D’altres estableixen plantejaments lúdics adreçats a l’intel·lecte a través del llenguatge, la fotografia o la música (Associations, The Song Remains the Same). Totes impliquen l’espectador i l’estimulen per generar un cúmul de connexions més o menys divertides.
La interpretació visual també fonamenta treballs virtuosos respecte de la càmera i el muntatge (Spacey, Analogies). Són maniobres que articulen el temps i el moviment, però oculten l’engranatge de la seva configuració. Finalment, algunes pel·lícules del programa revelen divertiments que incorporen conductes que demanen ser codificades (Play, Gurtrug). Mentre la primera recull escenificacions de reaccions d’audiències, la segona revela una distracció col·lectiva i inconnexa no exempta de gresca.
Play, Christoph Girardet i Matthias Müller, 2003, 16 mm transferit a digital, 7 min; Playing Up, Ian Helliwell, 2007, projecció en digital (orig. Super 8), 3 min; Jeu (Play), Georges Schwizgebel, 2006, 35 mm, 4 min; Playing Dice, Jean-Pierre Bertrand, 1972, 16 mm, sense so, 5 min; Codes of Conduct, David Rimmer, 1997, 16 mm, 5 min; Associations, John Smith, 1975, projecció en digital, 6 min; The Song Remains the Same, Mark Toscano, 2014, 16 mm, 4 min; Analogies, Peter Rose, 1977, 16 mm, 14 min; Spacy, Takashi Ito, 1981, 16 mm, 9 min; Gurtrug Nr 1, Werner Nekes, 1967, 16 mm, 14 min
