Ballet 16, Peter Tscherkassky, 1984, 3 min
A "Ballet 16", 256 fotogrames d'un moviment continu de dansa van ser separats en 16 segments de 16 fotogrames cadascun. Aquests segments van ser reorganitzats i refotografiats fotograma a fotograma. La composició sintètica resultant del moviment es va refotografiar d'una pantalla que ho reproduïa al doble de la seva velocitat normal amb la finalitat d'accelerar el final de pel·lícula. A partir de la repetició i la sobreimpressió, Tscherkassky descompon i transforma cada moviment de la ballarina per tal de fer-ne sorgir una força desconeguda, intrínseca al cos i al propi cinema.
In girum imus nocte et consumimur igni, Jorge Cosmen, 2003, 9 min
Amb el mateix títol del film de 1978 de Guy Debord, aquesta peça mostra la relació de l'observador amb l'observat des de diversos angles. L'estructura del muntatge, igual que el títol, es basa en la figura retòrica del palíndrom. D'aquesta manera es realitza una analogia amb la reflexió especular i la seva simetria invertida (dreta-esquerra) i la confrontació amb aquest altre que acaba sent una projecció subjectiva. Les pautes de muntatge del cinema estructural (muntatge al fotograma, estratègies matemàtiques o musicals) formen les referències en les quals es desenvolupa el treball. La peça és una successió de fotografies on no s´ha utilitzat cap càmera de cinema o de vídeo.
Impromptu, Rose Lowder, 1989, 8 min
En aquesta peça, filmada fotograma a fotograma en diferents moments del dia, són diversos els elements improvisats, com el so aportat accidentalment al laboratori o els actors inesperats.
Spheres, Norman McLaren y René Jodoin, 1969, 7 min
Animació fotograma a fotograma de figures metàl·liques sobre fons pastel. Un ball d’esferes en dues i tres dimensions, amb música de Bach, realitzat conjuntament amb René Jodoin.
Two times in one space, Ivan Ladislav Galeta, 1985, 12 min
Una posada en escena irònica d'allò quotidià i del seu doble, o bé com l'interior burgès ofega la interioritat. Galeta s'apropia de la pel·lícula In the Kitchen (1968), de Nikola Stojanovic, superposant dues projeccions amb un interval de 216 fotogrames (9 segons). Aquesta fuga de gestos insignificants i de paraules absents teixeix la trama ordinària de l'alienació, però en un sentit més metafísic representa la conquesta del temps encabit en l'espai, la simultaneïtat de l´ara i del desprès.
Change, Linda Christanell, 1978, 1 min
El globus de lli blanc està filmat fotograma a fotograma. Aquestes seqüències són filmades una vegada i una altra a diferents velocitats. El resultat és que la seqüència inicial queda alterada.
Déjeneur du Matin, Patrick Bokanowski, 1974, 11 min
Aquest film ens transporta a una altra dimensió del temps i de l'espai, a un univers pictòric poblat d'éssers estranys entregats a obsessives accions anodines.
Street of Crocodiles, Quay Brothers, 1986, 21 min
Realitzada en 35mm, Street of Crocodiles, una adaptació lliure de un relat curt de Bruno Schulz, és l'obra més celebrada dels Quay. Un titella que és alliberat per un home en tallar-li una corda, la presència de pols, i en general, un ambient sobri ens provoca una sensació d'aïllament. En pel·lícules com Street of Crocodiles es revela la poderosa influència que la rica escena cultural centreeuropea ha exercit sobre els germans Quay, en especial les obres d'autors polonesos i txecs.
