Lingual, Gertrude Moser-Wagner, 1992, Austria, 8’
Durant 8 minuts observem l'ànsia d'un vedell lactant que intenta succionar una mà. Una imatge voraç que ens fa pensar sobre els vincles de dependència que es creen entre una mare i les seves cries.
Der Schöne, die Best, Mara Mattuschka, 1993, Austria, 10’
Traduït com “La bella i la bèstia”, la inclassificable Mara Mattuschka ofereix la seva particular versió del part i la criança. El seu alter ego Mimi Minus (la bèstia) ha tingut un bebè (la bella), al qual alleta i intenta entretenir jugant, ballant i tocant el violí. Mentrestant, la cria envia senyals al·lofònics als extraterrestres.
Working with care, Leeds Animation Workshop, 1999, Reino Unido, 15’
Després de Through the glass ceiling i No offence, seguim les aventures de la reina Ella en la seva lluita per la creació d'un regne equitatiu. Modificant els tropos narratius infantils, l'històric col·lectiu de dones Leeds Workshop Animation, reclama la necessitat d'una ocupació flexible capaç d'alternar-se amb el treball domèstic de cures.
Breathing, Guy Sherwin, 2011, Reino Unido, 3’
Guy Sherwin investiga la incidència de la llum en l'espai domèstic alhora que abstrau el cos de la seva dona embarassada. Un organisme viu, un refugi que protegeix i es mou al ritme d'una respiració, que en realitat són dues.
Alpsee, Matthias Müller, 1994, Alemania, 13’30”
L'absència de la figura paterna és la presència omnipresent en aquesta pel·lícula en clau simbòlica amb reminiscències estètiques de la publicitat dels anys 50. Una mare dedica el seu temps a cura de la casa, mentre el seu fill l'observa i anhela una trobada que sembla no arribar a produir-se.
My name is Oona, Gunvor Nelson, 1969, EEUU, 9’18”
Gunvor Nelson dedica aquest retrat estructuralista a la seva filla Oona. La repetició en bucle de les paraules My name is Oona marquen el notable exercici sonor coordinat pel mestre del minimalisme Steve Reich. Allunyant-se d'una visió idealitzada de l'amor matern, Nelson utilitza a la seva filla com a motiu per a investigar la forma cinematogràfica.
Entretien avec ma mère / Natalia Akerman, Chantal Akerman, 2007, Bélgica, 27’
Chantal Akerman entrevista a la seva mare a la cuina. La seva estreta relació, tan present en la major part de la seva filmografia, pot aquí ser disseccionada mentre transcorre una conversa sobre les pel·lícules de l'autora. Sorgeix llavors el passat de Natalia, la guerra i la casa, però sobretot l'orgull de la mare: “És curiós, totes les teves pel·lícules tenen alguna cosa de mi. Com Hitchcock, que apareix en tots els seus films”.
Un programa de Julia Martos
