Un enano en el jardín, Claudio Caldini, Argentina 12'17''
Aquesta pel·lícula és un catàleg d'experiments extrems sobre la mobilitat de la càmera. Les intervencions de la ballarina brasilera Alice Bloch, s'alternen amb les imatges del moviment veloç d'una càmera que gira sobre el seu propi eix òptic.
Inside the House of Floating Paper, Pooh Kaye, 1984, EEUU, 5'38''
Una singular coreografia construïda mitjançant la tècnica de stop-motion, on els habitants d'una casa abandonada inspeccionen l'espai i donen curs a la seva creativitat.
Sunny Swing, Juan Bufill, 2010-14, España, 3'
El cinema de Juan Bufill concep la cambra com a mitjà per a traduir la imatge del món, per a plasmar una realitat que és fluida. Les seves imatges dansaires invoquen el cos que hi ha darrere de la càmera, i ens conviden a deixar-nos portar pel seu moviment.
Ritual in transfigured time, Maya Deren, 1946, EEUU, 16'
Maya Deren va establir pioneres connexions entre el llenguatge cinematogràfic i el coreogràfic. En Ritual in transfigured time, juga amb un temps que és tan mal·leable com el cos, i practica els talls en la transfiguració de l'espai ja presents en At land (1944). En aquesta coreografia de gestos mínims, les persones són estàtues que es queden congelades com a fotogrames, en una dansa que existeix per i per a la pantalla.
Astor Place, Eve Heller, 1997, EEUU, 10'
La cambra de Eve Heller s'amaga després dels miralls d'un cafè. La seva mirada estàtica recull una espontània coreografia urbana, transcrivint per a la pantalla una partitura de moviments interpretats per les múltiples identitats que es travessen pel carrer.
Mutiny, Abigaild Child, 1982, EEUU, 9'30''
Mutiny és part de la sèrie Is This What We Were Born For? (1981-1989), un dels projectes de found footage més importants de l'avantguarda americana. A través d'una lúdica descomposició de materials públics d'arxiu, Child localitza els gestos que construeixen la nostra imatge en moviment, prefigurant així moltes de les preocupacions del cinema i els mitjans audiovisuals contemporanis.
Nuestra Señora de París, Teo Hernández, 1982, Francia, 22'21''
L'obra de Teo Hernández explora la relació estreta que existeix entre imatge, moviment, i cos. En aquesta ocasió, una càmera espasmòdica desfigura la visió de la Catedral de Notre Dam, en una experiència única de centelleigs cromàtics i formes fugaces.
Un programa de Julia Martos
