"El títol Un enano en el jardín aludeix al petit format del Súper-8 i a l'escenari on es desenvolupen les accions que componen el film. Un catàleg d'experiments extrems amb la mobilitat de la càmera, coordinats amb breus improvisacions de la ballarina brasilera Alice Bloch. Va ser rodat en gran part amb una càmera Instamatic m22, possiblement la càmera de Súper-8 més simple i lleugera, amb focus fix i diafragma manual, tan resistent que va funcionar en condicions impensables per una càmera més complexa, girant a alta velocitat sobre el seu eix òptic o lligada al carret d'una rebobinadora de 35mm. Per problemes de llenguatge, esteticisme, Un enano en el jardín va rebre dures crítiques en les seves primeres exhibicions a Buenos Aires. Vaig descarregar gairebé la totalitat del film, que originalment durava 35 minuts. Algunes seqüències van ser reutilitzades en altres films (el final es va transformar en el segon episodi de El devenir de las piedras, 1988). Buscava llavors una transició cap a la visió "videogràfica", de major intensitat lluminosa, síntesis i intermitència. La imatge desfent-se per l'impuls en una abstracció nebulosa. Molts plans van ser realitzats en preses úniques de 15 metres, la longitud d'un carret de film verge, reduint el muntatge a la juxtaposició de les unitats. Una solució funcional, cap gramàtica que no pertanyés a l'interior de la mateixa presa." - Claudio Caldini
