Una stripper professional una mica envellida reprodueix d’una manera insolent els gestos del ritual de l’striptease, mirant fixament l’espectador amb moviments graciosos però mancats d’elegància i bellesa. El control de la situació que té l’stripper subordina l’espectador i provoca una primera pertorbació en el film. Des de la seva posició, irradia una sexualitat vulgar que queda molt lluny de la versió asèptica i elegant presentada a Hollywood. No obstant això, l’autèntica commoció s’esdevé quan ja s’ha tret tota la roba i comença a desprendre’s d’algunes parts del cos. El tors sense vida s’autodestrueix com a metàfora de la destrucció del mateix voyeurisme de l’espectador.
