Les siluetes d'una parella a la finestra es van filmar amb poques indicacions pels protagonistes. Suggerien la síntesi de l'espai cinematogràfic i de la universalitat de les seves figures. La càmera assenyala instants, gestos i accions, els posa entre parèntesis amb un fade-in/fade-out. El cinema redescobert com a màquina de la memòria afectiva.
