Filmar sense mirar pel visor, emular una visió tàctil, subconscient, va ser el plantejament de A través de les ruïnes, realitzada durant la guerra de les Illes Malvines (abril-maig 1982). La càmera és una mirada vacil·lant, que circula en la foscor o és cegada per centelleigs. Al començament s'enfonsa al mar, després simula representar bombardejos aeris mitjançant llums urbanes. Apareixen siluetes i figures humanes que no arriben a connectar-se entre si. Llocs amb prou feines il·luminats, fotografiats en "llindars d'exposició", imatges hivernals i nocturnes, sobreimpreses i vagament sincronitzades per aproximació. Una interacció generalitzada d'espais, distàncies i dinàmiques. Un continu present compost d'intuïcions i records imprecisos.
