"Alguna vegada em van preguntar què és el que és indeterminat, el que és fortuït en la captura d'una seqüència d'imatges. Es convoca al regne vegetal, amb la seva multiplicació de formes simples, a exposar les seves raons. Es fotografia quadre a quadre una successió de punts de vista i detalls d'un arbust en plena floració: un cicle culminant de margarides. Corregir en cada pla la posició de la càmera, l'enquadrament, la distància focal i el focus. La continuïtat de formes i la relació de dimensions produeixen una il·lusió coreogràfica. No intentàvem recrear moviment sinó detenir-lo produir continuïtat estàtica entre plans diferents entre si. Fixat el diafragma, mentre seguíem fotografiant a ritme regular (són aproximadament 3.300 fotogrames), la llum del sol en ocultar-se dona per resultat un lent i prolongat fade-out (fosa a negre). Els pètals blancs persisteixen visibles en la pel·lícula exposada més temps que la resta de la imatge, com a la retina quan tanquem els ulls. El temps apareix suspès. De sobte, una sorpresa: el vidre d'un edifici veí ha reflectit l'últim raig del sol sobre el nostre camp d'acció i de visió. Enmig d'aquesta intermitència blavosa, gairebé nocturna, tot es torna daurat." -Claudio Caldini
