A Jigsaw (1980) Robina Rose examina les activitats d’un grup d’infants autistes en una escola de Londres. A través de l’ús de plans detall, seqüències llargues, del color i del so, la cineasta desafia els espectadors a endinsar-se en la percepció sensorial i emocional des del cap d’una persona autista, on els sons tenen un paper més important que el llenguatge.
Scrapbook (2015), de Mike Hoolboom, està creada a partir d’una pel·lícula de l’any 1966 que es va trobar en un centre de desenvolupament per a infants i adolescents autistes. El film formava part d’un projecte de retrat col·lectiu mitjançant el qual els residents aprenien a veure’s a si mateixos. Al cap de cinquanta anys, Hoolboom revisa el material i alhora presenta el relat d’una de les seves antigues residents, Donna Washington, una dona autista que mira aquelles imatges i narra el que va significar per a ella que una càmera habités l’espai d’aquesta institució.
Myself when Fourteen (1989), d’Arthur i Corinne Cantrill, es va realitzar en col·laboració amb el fill autista de la parella, reciclant un parell de preses en blanc i negre de l’Ivor corrent davant de la càmera, rotoscopiades per ell mateix amb colors que canvien contínuament. Els dibuixos animats s’integren amb les imatges negatives i positives originals amb l’ajuda d’una impressora òptica, de manera que es creen patrons de blanc, negre i color que generen un efecte hipnòtic. A la banda sonora l’Ivor descriu el procés de rotoscòpia i rememora el moment en què va fer aquestes imatges, i se sorprèn per la distància entre les dues versions de si mateix, artista i subjecte.
Jigsaw, Robina Rose, 1980, 16 mm, 67 min; Scrapbook, Mike Hoolboom, 2015, 16 mm i vídeo digital, 19 min; Myself when Fourteen, Arthur i Corine Cantrill, 1989, 16 mm, 19 min.
Projecció en digital.
Còpies procedents de BFI, Light Cone i Arsenal, respectivament.
