En lloc de l’ondulació dels paisatges arbrats de les zones costaneres, At Uluru va portar els Cantrill al paisatge desconegut de l’Austràlia Central i a les grans formacions rocoses que s’alcen a les seves zones desèrtiques vermelloses i planes. Aquestes grans roques són d’una magnificència aclaparadora i no paren de canviar per l’acció de la llum i les condicions climàtiques. Amb aquesta pel·lícula els cineastes australians van intentar obtenir una impressió general del monòlit, circumnavegant-lo, explorant-lo, volant-hi per sobre i, fins i tot, escalant-lo, però es van adonar que sempre serà misteriós i desafiarà qualsevol intent de fixar-lo en una pel·lícula.
A moltes de les pel·lícules d’Arthur i Corinne Cantrill no hi ha històries ni personatges, sinó que ens trobem davant del paisatge i del seu estudi fet a través del cinema, amb una preocupació materialista. A més de portar al primer pla la rudesa i el rigor del paisatge australià, aquests cineastes investiguen la percepció i la materialitat de la imatge mateixa i es plantegen preguntes sobre la naturalesa del cinema i la seva capacitat de crear altres mons.
At Uluru, Corinne i Arthur Cantrill, 1977, 16 mm, 80 min.
Còpia cortesia d’Arsenal Berlin.
