Inventada a Hollywood als anys vint i desenvolupada als anys trenta, l'optical printer va ser utilitzada per les unitats fotogràfiques estatunidenques durant la Segona Guerra Mundial, així com en projectes educatius o en la restauració fotoquímica. La pel·lícula que s'havia de copiar es controlava amb el projector i la pel·lícula copiada amb la càmera. Mentre que a la indústria més endavant seran substituïdes per les eines de composició digital, el cinema experimental va explorar diferents possibilitats creatives manipulant-les i reflexionant sobre la materialitat fílmica. A les pel·lícules d'aquesta sessió l'optical printer ha servit per fer foses, encadenaments, superposicions, repeticions, acceleracions, alentiments, detencions, reenquadraments, retalls o reescalats. Per la seva banda, algunes cineastes de diferents generacions orienten aquests recursos cap a les relacions personals i polítiques, pictòriques i tàctils, sensuals i oníriques amb el dispositiu, com s'aprecia clarament al programa que presentem.
A Loose Corner, Anita Thacher treballa amb les proporcions irreals de persones i objectes per mitjà d'encaixaments i artificis. La percepció temporal s'associa amb el joc i la infància, qüestió que també apareix a Sea Travels, una meditació sobre la visió, els somnis i la memòria deformada. A Wind/Water/Wings, Barbara Klutinis estableix una analogia entre la fragilitat de l'entorn interior i exterior: la seva incertesa davant de la menopausa i la seva inquietud davant de la natura amenaçada. Si la sensibilitat tàctil condueix a l'èxtasi en el treball de Barbara Hammer, a Place Mattes, fabricada amb màscares itinerants del tors, les cames o les mans de la cineasta, la natura s'ha tornat intocable a causa de l'aplanament de la figura i del fons. Sharon Couzin va dedicar Roseblood a la ballarina Carolyn Chave Kaplan. Realitzada en un principi en 8 mm, aïlla elements i aplica una infinitat de tècniques pròpies del collage i de l'animació. També planteja l'equivalència entre una sèrie de motius dissonants (flors, sang, petxines, el sol, vidres, arbres) i la mitologia cultural sobre la sexualitat femenina, així com les formes i els moviments circulars, evocant tot plegat els cicles vitals i les estacions. A Introspection, la primera pel·lícula de dansa abstracta de la història, Sara Kathryn Arledge també utilitza el ball com una expressió d'un món interior tridimensional, eteri i oníric. Fent servir gels de colors o exposicions múltiples, és la cineasta –i no la ballarina– qui crea els ritmes musicals en unir els gestos i les formes amb ajuda de l'optical printer. Finalment, a Grain Graphics les ones visuals repliquen el so d'un gamelan. Dana Plays utilitza les ampliacions i les multiplicacions de la imatge per magnificar els gestos. Al mateix temps, desenes de petits fotogrames refilmats s'amunteguen a la pantalla, com en un zoom out figurat.
Loose Corner, Anita Thacher, 1986, 16 mm, 12’; Sea Travels, Anita Thacher, 1978, 16 mm, 11’; Wind/Water/Wings, Barbara Klutinis, 1995, 16 mm, 22’; Place Mattes, Barbara Hammer, 1987, 16 mm, 9’; Roseblood, Sharon Couzin, 1974, 16 mm, 8’; Introspection, Sara Kathryn Arledge, 1941, 16 mm, 7’; Grain Graphics, Dana Plays, 1978, 16 mm, 6’
Projecció en 16 mm. Còpies de Loose Corner, Sea Travels, Wind/Water/Wings y Place Mattes procedentss de Light Cone. Còpies de Roseblood, Introspection y Grain Graphics procedents de Canyon Cinema.
