Cineasta

Barbara Klutinis

(1943 - 2020)

Barbara Klutinis va néixer el 1943 a St. Louis, Missouri. Poc després, la família es va desplaçar a l'est, a Tennessee. Més tard, ella es va traslladar a Califòrnia per treballar a Pan American Airways, i va dedicar el seu temps lliure a la fotografia. Després de deixar el seu treball a la companyia aèria, Klutinis es va llicenciar en producció cinematogràfica. La seva primera pel·lícula, Pools, realitzada el 1981 amb la cineasta Barbara Hammer es va filmar amb una càmera subaquàtica a les piscines dissenyades per Julia Morgan, la primera dona que es va graduar com a arquitecta a l'Escola de Belles Arts de París.

Considerant-se colorista i mediambientalista, Klutinis va treballar en nou pel·lícules més en què va explorar la relació dels entorns poètics de les «altres» realitats: en fotografia va crear aquests estats alterats aplicant color, mitjançant una base de fuel de Marshall Oils, a fotos en blanc i negre. Al cinema va superposar textures abstractes de sons i imatges per crear món surreals.

La seva primera pel·lícula en solitari, Trumpet Garden, realitzada el 1983, està inspirada en Maya Deren, i explora una relació entre les textures no literal. Aquest treball es relaciona amb els mateixos cicles vitals de la cineasta: havent trigat nou mesos a realitzar aquesta pel·lícula sobre «un jardí ple de fertilitat, misteriós i de vegades sinistre», Klutinis hi va descobrir posteriorment una metàfora del seu embaràs. Una cosa semblant li va passar en acabar la seva pel·lícula Wind/Water/Wings, en la qual va relacionar la fragilitat mediambiental amb la seva menopausa. Filmada als molins de vent d'Altamont Pass o l'Aquari de la Badia de Monterey, la pel·lícula està concebuda com un llenç imprès òpticament.

A la seva pel·lícula Still Life with Barbie, va abordar els tipus de joguines, la música i els mites infantils que Klutinis no va voler transmetre als seus fills. En aquest treball va emprar la pixelació de nines Barbie intercalades amb les accions en viu d'actors interpretant de manera codificada.

Journey, Swiftly Passing, barreja records dels seus fills essent molt petits, imatges en Super 8 dels seus pares filmades a la seva joventut i imatges del pare de Klutinis amb 80 anys, just abans de morir. Aquesta pel·lícula és una pregunta sobre el recorregut vital de les diferents generacions, així com la síntesi perfecta del treball de Klutinis, reunint impressió òptica, acoloriment i processament manual.

Klutinis va ser professora a la universitat durant deu anys, a més d'impartir cursos d'animació a Super 8 a instituts. Les seves pel·lícules s'han vist a festivals i filmoteques als Estats Units, Canadà, Mèxic, França o Japó.


Ha participat en