A manera de pròleg, sobre les imatges de Des Rives –pel·lícula de doble projecció intervinguda pel projeccionista on es barreja la música visual polifònica amb el collage i el diari filmat–, yann beauvais murmura en directe la seva crònica de quatre dècades de viatges a Nova York: deambulacions, projeccions, trobades, la transformació de la ciutat. Endinsant-nos en una reflexió sobre les sexualitats dissidents, el programa combina tot seguit diferents fisonomies i maneres de mostrar el sexe, de la tendresa extrema a les pràctiques BDSM. A Homovie, beauvais desplaça múltiples identitats físiques, per sostracció (l’acte de despullar-se) o bé per addició (el de transvestir-se). Per la seva banda, la càmera com a aparell de fantasia permet a Michel Nedjar desplegar el seu estudi anatòmic a Le Gant de l’autre, meditació sobre la mirada homosexual masculina i la indistinció del cos nu a través d’una coreografia de carícies, gestos i postures sexuals. A Irome, Hiroyuki Oki entrellaça diferents retrats íntims d’adolescents melancòlics per revelar com varia d’una època o cultura a una altra la representació del sexe, l’aparença física o la masculinitat mateixa, mentre que a Bondage Boy, per mitjà de la distanciació irònica musical, Chris Langdon transforma el fetitxisme visual de les pràctiques sadomasoquistes en una paròdia punk del cinema estructural.
El queer com a interrogació directa sobre el cos i la sexualitat queda deslocalitzat en el bloc següent. A The Eccentrics, Jennifer Burford esbossa les identitats polimorfes de dues siluetes desestabilitzant els gèneres per mitjà de la inversió de la matèria cinematogràfica i de les postures tradicionalment associades amb el sexe oposat. El desplaçament cap als cossos geològics i mitològics a Vulva permet a Marcelle Thirache traçar una protohistòria femenina i lèsbica a través del diàleg amb les investigacions de l’arqueòloga Marie König. A través de l’intercanvi epistolar amb Barbara du Bois i d’una sèrie de polaroids que il·lustren la seva vida quotidiana i el seu inconformisme, Hammer retrata a Pictures 4 Barbara com es formen les noves comunitats afectives. Finalment, Broken Blossoms, l’acció-reacció de Miles McKane a la malaltia de la sida, trasllada els estats emocionals a la naturalesa per mitjà de la juxtaposició d’una marxa fúnebre. El programa conclou amb un epíleg també en forma de doble projecció: Star Trick, de William Moritz, per la qual circulen les identitats fluides i glamuroses de les estrelles més cèlebres del teatre camp psicodèlic del San Francisco dels anys setanta.
Des Rives, yann beauvais, 1998, 16 mm (doble projecció), 8 min; Homovie, yann beauvais, 1976-1977, 16 mm, 5 min; Le Gant de l’autre, Michel Nedjar, 1977, súper-8, 15 min; Irome, Hiroyuki Oki, 1992, 16 mm, 8 min; Bondage Boy, Chris Langdon, 1976, 16 mm, 6 min; The Eccentrics, Jennifer Burford, 1987, 16 mm, 8 min; Vulva, Marcelle Thirache, 1992, súper-8, 5 min; Pictures 4 Barbara, Barbara Hammer, 1981, 16 mm, 10 min; Broken Blossoms, Miles McKane, 1992, 16 mm, 6 min; Star Trick, William Moritz, 1975, 16 mm (doble projecció), 7 min.
Còpies procedents de Light Cone excepte Bondage Boy i Pictures 4 Barbara (Academy Film Archive).
