Dijous 23 de gener:
10:30 h Benvinguda i presentació del programa, Gloria Vilches (Xcèntric)
11:00 h Queer: alguns problemes de la història LGBTQI+. Antoine Idier (sociòleg i historiador)
Queer sembla una paraula familiar, però la noció no deixa de ser ambigua: en funció de qui la faci servir i en quin context, tindrà un significat o en tindrà un altre. El terme forma part d’una llarga tradició entre les minories sexuals que consisteix a qüestionar les paraules per designar-se i pensar-se a si mateixes, per conceptualitzar la seva existència. El terme queer reflexiona sobre les identitats i subjectivitats, la pluralitat de pertinences, la dominació i la invisibilitat de les polítiques de les minories. Com qualsevol altre concepte, tot i que permet formular nous problemes, en deixa d’altres de banda. Aquesta xerrada reprèn alguns d’aquests problemes, vinculats a la relació amb el passat i l’escriptura de la història. Rellegir la història des d’una perspectiva queer planteja una sèrie de dificultats conceptuals, com ara la cohabitació de permanència i discontinuïtat, l’atenció a les diferents experiències de gènere i sexualitat i la necessitat de mantenir oberta la interpretació.
12:30 h Arxiu i contraarxiu queer: activisme, matèria, i memòria. Juan Antonio Suárez (investigador i professor, membre del projecte Perverse Collections: Building Europe’s Queer and Trans Archives)
Aquesta intervenció sorgeix del treball en curs del projecte d’investigació Perverse Collections, que explora la història i les polítiques dels arxius queer i trans a Europa. La intervenció abordarà el material fílmic present en diferents tipus d’arxius queer, tant en arxius activistes, directament vinculats a la militància queer i trans, com altres tipus d’arxiu que, sense estar vinculats a l’activisme, recullen la memòria col·lectiva de les sexualitats heterodoxes, com és el cas de les col·leccions personals, els fons de filmoteques i els arxius d’artistes. La intervenció incidirà particularment en els anomenats contraarxius —arxius heterodoxos, personals, no (o anti-) institucionals— i en les possibilitats —i problemes— que ofereixen per gestionar i transmetre la memòria, així com per redefinir el queer com a identitat en procés.
17:30 h Nova York (ca. 1966). El cinema queer abans i després de Warhol (aW/dW). Francisco Algarín Navarro (programador i editor)
L’estiu del 1963 Andy Warhol va començar a fer pel·lícules abordant directament l’orientació i la identitat sexual. Aquest punt d’inflexió va deixar enrere diverses dècades de subterfugis i veladures representacionals (psicodrames, mites i al·legories). Concentrat al voltant de la ciutat de Nova York, aquells anys el cinema queer va arribar a la seva culminació i va anticipar els moviments socials dels anys setanta. Amb tot, també es va haver d’enfrontar als òrgans censors més radicals, que imposaven les seves lleis de depravació i obscenitat i feien desaparèixer filmografies senceres. Aquesta sessió proposa confrontar l’esplendor d’aquesta etapa amb els seus vestigis foscos: pel·lícules confiscades i mutilades, projectes abandonats, catàlegs minvats, racons buits a les distribuïdores. En el període fosc actual, les paradoxes derivades de la preservació i les complexes condicions d’accés als principals arxius mundials segueixen condemnant fins i tot el cinema queer més canònic a una nova fase d’invisibilitat.
19:00 h Projecció: “Anatomia Warhol. Boca, ull, sexe”
Divendres 24 de gener:
10:30 h Paraules i arxius: anomenar dissidències a través del temps. Equip d’Hamaca (Eli Lloveras, Belén Soto i Elena Lasala) amb Ros Murray (investigadora i professora) i Julia Cortegana (arxivista)
El fons d’audiovisual experimental d’Hamaca reuneix més d’un miler de produccions videogràfiques significatives, contrahegemòniques, històriques i artístiques, realitzades des de finals dels seixanta fins a l’actualitat en el context estatal. Avui, l’arxiu, que segueix creixent exponencialment, acull múltiples formes d’expressió audiovisual i muta, de la mateixa manera que ho fan les paraules que li donen nom, cap a les polisèmies del present. El 2024 Hamaca convoca un grup de recerca aplicada per tal de fer una revisió de la taxonomia que organitza i fa accessible el fons de vídeos. Una posada al dia del tesaurus, les metodologies de catalogació i les infraestructures que engloba les mateixes conjuntures de l’arxiu, a l’abast d’investigadoris, activistes, programadoris i arxiveris. En aquesta jornada, es compartiran reflexions sobre la revisió taxonòmica —en falten o en sobren, de paraules?, quines fuites desperten els mateixos continguts de l’arxiu?, qui etiqueta i des d’on?, sobre quines estructures tècniques i reproductives construïm el fons?—, a partir del treball que han dut a terme el mateix equip tècnic d’Hamaca junt amb les pensadores i arxivistes Ros Murray i Julia Cortegana, en relació amb la seva recerca semàntica situada en ontologies feministes i queer.
12:30 h Taula rodona oberta al públic. A la conversa amb l’equip d’Hamaca s’hi sumen Rebeca Tolosa, de l'arxiu de Ca la Dona (Barcelona), i Alba Villarmea i Alejandro Artime, de Ciclo Pulga, una iniciativa recent que tracta de recuperar la història de cineastis queer asturianis.
17:30 h El cinema queer com a arxiu viu. yann beauvais (cineasta, programador i arxivista)
Davant la polaritzada escena formalista del cinema d’avantguarda del París dels anys setanta, el 1982, el cineasta, programador i escriptor yann beauvais va fundar junt amb Miles McKane la distribuïdora Light Cone. Aquesta nova cooperativa va obrir el seu espectre per reflectir la diversitat de temes, moviments i pràctiques fílmiques del cinema d’avantguarda, prioritzant el cinema queer d’una manera interseccional, acollint tota mena de dissidències estètiques i formals no tan sols vinculades amb l’orientació i la identitat sexual. Com a programador, beauvais va treballar en un arxiu viu, mostrant i alhora distribuint i preservant aquestes pel·lícules tant a França com a la resta del món i possibilitant la creació de noves comunitats. El seu activisme també s’ha desenvolupat en altres facetes com l’escriptura, a través dels seus textos fonamentals sobre cinema gai i queer, o sobretot en el seu treball com a cineasta, per exemple en les seves diferents pel·lícules sobre la crisi de la sida.
19:00 h Cos, sexualitat i deslocalització del queer. Diàleg amb yann beauvais i Francisco Algarín Navarro il·lustrat amb projeccions
Altres projeccions relacionades:
Dissabte 25 de enero, FILMOTECA DE CATALUNYA:
18:00 h Sessió de curts del cicle “Genet al Raval”
20:00 h Manderley (Jesús Garay, 1980, 105 min) i Silencis (Xavier-Daniel, 1983, 14 min)
Diumenge 26 de gener, 18:30 h El dimoni ens ha clavat un cop amb el bastó del mal. El cinema de George Kuchar
Dijous 30 de gener, 19:00h Les confessions de Curt McDowell
Diumenge 2 de febrer, 18:30h Cossos excèntrics i autobiografia en el cinema de Barbara Hammer
