A la colònia penitenciària, Marcel Pié i Daniel Pitarch, 2011, 6 min. Aquesta animació és una adaptació del relat de Franz Kafka a través d’il·lustracions científiques i text en pantalla, sovint en forma de cal·ligrama. Posa en relació l’escriptura i el cos, de la mateixa manera que ho fa la màquina en el conte, i evidencia dos formes de representar el cos: com a símbol o com a representació antropomètrica. És també una obra que ens demana que mirem i que llegim, tot posicionant-nos en el lloc del viatger.
La constelación Bartleby, Andrés Duque, 2007, 23 min. El curtmetratge esbossa dues històries inconnexes que graviten, d’una manera més lúdica que reflexiva, en torn a la literatura: des del Bartleby de l’escriptor Herman Melville fins a la societat distòpica de Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, passant pels ecos de Vila-Matas o la cita directa a Stanislav Lem. Les múltiples referències literàries funcionen com a pretext per evocar un estat (alienació), un efecte (enyorança) i una adscripció genèrica (ciència ficció), àmbits pels quals transita la peça i que demarcarien els seus possibles significats.
Lost, lost, lost (Diaries, Notes and Sketches) (rollo 3), Jonas Mekas, 1976, 32 min (V.O. anglès). Mekas recull catorze anys de filmació, des de 1949 fins a 1963, sobre el seu sentiment d'exiliat a Amèrica. Amb els seus breus plans rodats a mà composa un gran diari filmat sobre la memòria i el temps perdut. Estructurada en sis rotllos, en el tercer mostra els seus primers contactes amb els cercles poètics de l'est de Nova York –Allen Gingsberg, LeRoi James o Frank O’Hara en The Living Theatre- en una època de revoltes estètiques i polítiques.
Three Homerics, Stan Brakhage, 1993, 5 min. Aquest film consta de tres seccions creades per acompanyar una peça de música sobre un poema d'Homer: 1) El vers "Diana reté la nit..." està representat per ombres fosques que suprimeixen les efusions de pintura de color taronja daurat i els primers verds del matí; 2) "la mar gruixuda..." està representada per blaus que evoquen ones i el marró i verd de les algues; i 3) "Ah, encara l'amor, la llum” està representat per l'explosió de múltiples tons i línies interrompudes per l’aparició d'un enrogiment progressiu.
Film Ist. nº10: Schrift und Sprache, Gustav Deutsch, 2002, 12 min. Aquest episodi de Film Ist és una recopilació de diferents estratègies del cinema mut per fer comprensibles les seves històries mitjançant la integració del text en la imatge. Rètols variats, intertítols, plans detall de cartes, telegrames o titulars de diaris assumeixen les funcions de l'antic explicador cinematogràfic i exerceixen un paper essencial en la narració cinematogràfica. En definitiva, és una mostra de la important relació que la imatge ha mantingut amb la paraula des dels inicis del cinema.