«En realitat no soc un cineasta», afirma Mekas al principi del capítol sis de la pel·lícula, «no faig pel·lícules. Només filmo. Estic obsessionat amb filmar. Vaig per aquesta vida amb la meva Bolex i haig de filmar el que veig, allò que està passant allà mateix». Filmar com una cosa indissociable de viure, és a dir, com una manera de mantenir-se viu: així és com Mekas afronta la seva tasca artística. Quan munta una pel·lícula, no aspira tant a portar al present el record d’aquell moment, sinó a provocar la il·lusió que tot torna a ser allà, que tot torna a succeir davant dels seus ulls.
As I Was Moving Ahead… potser és, en aquest sentit, la seva obra més paradigmàtica, per tal com, tot i ser un diari audiovisual, no es tracta d’un retrat coral ni d’un autoretrat, sinó d’una col·lecció de petits fragments de vida muntats a l’atzar i filtrats per l’entusiasme efervescent de qui tracta la càmera com un apèndix de si mateix. Mitjançant la captura d’imatges nervioses, inestables i sovint sobreexposades, la presència de Mekas és palpable en cada fotograma que mostra dels seus éssers estimats. La pel·lícula convida a capbussar-se en aquest oceà de fragments atemporals que Mekas presenta des d’un lloc tranquil i lliure de nostàlgia. «No sé res de la vida, però he vist una mica de bellesa», diu el propi cineasta al final del film,tot contagiant-nos la seva manera de celebrar la felicitat que la vida pot oferir.
As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty, Jonas Mekas, 2000, 16 mm, 288 min.
VOSE. Còpia procedent de Canyon Cinema.