Baltazar, Claudio Caldini, Argentina, 1975, 3’
El que comença com una cinta familiar reconeixible per tothom, un nen petit jugant a la platja, esdevé a través de la manipulació del temps fílmic en un poema que intenta atrapar allò inefable que comparteixen els records i el mar.
Sea Rhythms, Jim Davis, Estats Units, 1971, 9’
Jim Davis submergeix les seves escultures mòbils dins l’aigua. El joc entre els plàstics de colors, l’aigua i la llum modela formes abstractes que es retorcen i s’ondulen segons els capricis aquàtics.
At Land, Maya Deren, Estats Units, 1944, 16’
Les onades del mar retrocedeixen per revelar el cos d’una dona, interpretada por la pròpia Maya Deren. La dona s’arrossega per la platja fins les arrels d’un arbre caigut per veure’s transportada, acte seguit, a la taula d’un dinar de gala. La pel·lícula i el personatge de Deren basculen entre aquests dos indrets, la terra ferma i el mar, seguint la lògica d’un somni lúcid.
When It Was Blue, Jennifer Reeves, Estats Units, 2008, 68’
Aquesta obra va ser concebuda com una peça de doble projecció que fa interactuar dues pel·lícules i dos mons en un mateix quadre. Per una banda les imatges de paisatges i ecosistemes de diverses parts del planeta (Islàndia, Nova Zelanda, Estats Units...). D’altra banda la pel·lícula fotoquímica pintada i treballada manualment per la cineasta. Així, el “blue” del títol pot fer referència tant al medi marí prevalent en aquests paisatges com a la tonalitat que adquireix la pel·lícula tintada. Un diàleg entre la fragilitat de la naturalesa representada i la fragilitat del propi suport cinematogràfic.
Fforest Bay II, Chris Welsby, Regne Unit, 1973, 6’
La càmera, situada al mig d’una platja de Gales, rota sobre un angle de 360º captant fotogrames cada 45º. Chris Welsby deixa que sigui el moviment de les marees i la rotació terrestre qui governi el rodatge de la pel·lícula. La naturalesa no com a quelcom a ser observat i representat sinó com un conjunt de forces creatives que participen de la construcció de l’obra.
Una playlist d’Adrián Loureiro.
