Granada (Espanya), 1904 - Madrid (Espanya), 1982
Un creador amb un talent artístic i tecnològic extraordinari i «il·luminat» per uns nous horitzons que formulà ell mateix a partir de les sigles PLAT –que equivalen al concepte totalitzador de «Picto-Lumínic-Audio-Tàctil», Val del Omar fou un contemporani i camarada de Lorca, Cernuda, Renau, Zambrano i altres grans noms d’una «Edat de Plata» truncada per la Guerra Civil. Ja a l’any 1928 va anticipar diverses de les seves tècniques més característiques, com el «desbordament apanoràmic» de la imatge fora dels límits de la pantalla, o el concepte de «visió tàctil». Aquestes tècniques, les del «so diafònic» i altres exploracions en el camp sonor, serien les que aplicaria en el seu Tríptic Elemental d’Espanya; obra iniciada l’any 1952 i només conclosa pòstumament. Així, doncs, la seva obra, marcada per una tenaç activitat investigadora –en contraposició a la incomprensió i a l’oblit— no foren redescobertes fins poc abans de la seva mort, sent aquell moment l’inici d’un renaixement que segueix guanyant adeptes. «Sense fi» com ell posaria al final de les seves pel·lícules.
Extret de la pàgina web oficial de l'artista.
