Fome (1972), Carlos Vergara, 5 min
La fam, un problema endèmic a certes zones del planeta, entre les quals bona part de l’hemisferi sud, protagonitza aquesta peça. Filmada per a denunciar la pobresa dels anys setanta al Brasil, Vergara escriu la paraula FOME (‘fam’) amb grans de mongetes blanques que segueixen el seu curs com una animació de plantes esplendoroses, inusualment màgiques.
Música per a perplexes (2001), Laboratorium, 4 min
Estampes metafísiques que suggereixen solitud, absurditat, pèrdua, tristesa, desencís i plor. Deu fragments breus de temes creats per compositors reconeguts de música clàssica són l’acompanyament sonor d’animacions amb trets d’il·lustració. Són deu situacions inquietants que Laboratorium (Laura Ginès i Pere Ginard) empra per evocar la por, la individualitat i l’alienació de la societat contemporània.
Blanket Statement #2: All or Nothing (2013), Jodie Mack, 2013, 3 min
La cineasta nord-americana Jodie Mack treballa l’animació tenint en compte les possibilitats del fotograma únic. Filmant i gravant imatges individuals seguides de moltes altres de presentades acceleradament és com desenvolupa peces que inclouen centenars d’enquadraments de teixits de llana de colors. Aquesta animació recorda l’elaboració dels tapissos de les sèries The Nose, de Kentridge.
En la colonia penitenciaria (2011), Marcel Pié i Dani Pitarch, 6 min
Aquest assaig sobre el cos, inspirat en el conte homònim de l’escriptor txec Franz Kafka, també és un estudi sobre el dibuix. A través de l’animació tipogràfica del text i la catalogació minuciosa d’il·lustracions científiques, Pié i Pitarch exposen un relat que visualitza aparells i mecanismes de control, mentre reflexiona sobre el rostre i el dolor.
Déjeuner du matin (1974), Patrick Bokanowski, 11 min
Amb aquest esmorzar en una casa de camp, el cineasta francès Patrick Bokanowski transforma les convencions domèstiques d’aquest ritual per a elucubrar un conjunt d’escenes expressionistes que produeixen claustrofòbia. El to desolador que es respira en aquesta animació, augmentat per la seva dimensió pictòrica, ve donat pel tedi que desprenen la repetició i la incomunicació.
Ilha das flores (1989), Jorge Furtado, 13 min
El brasiler Jorge Furtado crea una paràbola profundament crítica amb el sistema capitalista a partir del recorregut que fa un tomàquet. L’origen i l’esdevenir d’aquest producte alimentari serveix com a pretext per elaborar un assaig audiovisual on les imatges i la veu en off denuncien una situació que parteix de la ironia i arriba a la irritació. La tècnica del collage puntua, d’una manera humorística, un tram inicial que documenta pedagògicament la infinitat de contradiccions que es donen en la societat.
NS Trilogie – Teil II: Gefühl Kazet (1997), Linda Christanell, 13 min
L’estigma causat pel nacionalsocialisme en la seva pròpia vida quotidiana és l’objecte d’estudi de Linda Christanell en aquest film. Recuperant la imatgeria nazi i la figura de Hitler, l’austríaca qüestiona els traços feixistes que existeixen en l’actualitat. Com Kentridge amb la revisió de la segregació racial durant l’apartheid, Christanell reivindica evitar l’oblit.
Un programa d’Albert Alcoz.
