Es tracta de films amb models de composició molt propers als de la música, una espècie de partitures on els sons s'anoten a través de les imatges, treballant així la seva sincronia, on allò que es veu i allò que se sent, moltes vegades, és materialment el mateix.
Flight és una de les moltes videopartitures d'Eugènia Balcells que neixen del seu interès en el so. Aquest treball, com molts altres de l'artista catalana que investiguen l'espai sonor, està pensat per ser interpretat en directe. El vol atzarós dels ocells, emmarcat per les línies d'un pentagrama, dibuixa les altures de les notes que la intèrpret, en aquesta ocasió la pianista Clara Lai, ha de tocar.
En comptes de pintar o ratllar directament el cel·luloide, Mary Ellen Bute fa servir altres tècniques d'animació: filma diversos estris domèstics –pintes, coladors, batedors de barnilles, pilotes de ping-pong, entre d'altres– i superposa imatges per explorar a través de la refracció i reflexió de la llum, les formes musicals. Les seves abstraccions visuals no són estàtiques, sinó més aviat fluides i neixen del seu interès per sincronitzar els elements visuals amb els components acústics, per fer-ho se serveix de la ciència i de les matemàtiques.
Als anys setanta, Lis Rhodes realitza un conjunt d'obres que exploren la relació entre el so i la imatge. Aquestes pel·lícules utilitzen la tècnica del so òptic, connectant així, materialment, el que es veu i el que se sent. Dresden Dynamo és una pel·lícula feta sense càmera, on les formes de les imatges que veiem a la pantalla –ratlles, punts i línies vermelles i blaves– creen una espècie d'obra musical composta de soroll blanc i xiulits atonals. Notes from Light Music és una versió comprimida de la seva cèlebre instal·lació Light Music, obra que va dur a terme motivada per la poca atenció que rebien les dones compositores en la música clàssica.
Tant a les seves pel·lícules com als seus escrits, a Blanca Rego li interessa la relació entre la imatge i el so. En molts dels seus treballs, genera les imatges a partir del so o el so a partir de les imatges, el que es veu és exactament el que se sent. Aquest procés de transformació digital evoca experiments del so òptic com els aplicats per Lis Rhodes en moltes de les seves pel·lícules.
Programa
Flight, Eugènia Balcells, Espanya, 1984, U-matic a digital, 8' (Videopartitura en directe interpretada per Clara Lai)
Synchromy no. 4, Mary Ellen Bute i Ted Nemeth, Estats Units, 1937, 35 mm a digital, 4’
Synchromy no. 2, Mary Ellen Bute i Ted Nemeth, Estats Units, 1935, 35 mm a digital, 6’
Rhythm in Light, Mary Ellen Bute, Ted Nemeth i Melville Webber, Estats Units, 1934, 35 mm a 16 mm, 5'
Notes from Light Music, Lis Rhodes, Regne Unit, 1975, 16 mm a digital, 12’
Dresden Dynamo, Lis Rhodes, Regne Unit, 1971, 16 mm, 5’
Computer Music Studies, Blanca Rego i Mikel R. Nieto, Espanya, 2015, digital, 39’ (fragment de 8’)
Polka Graph, Mary Ellen Bute, Estats Units, 1947, 35 mm a 16 mm, 5’
Tarantela, Mary Ellen Bute, Norman McLaren i Ted Nemeth, Estats Units, 1940, 35 mm a 16 mm, 5’
RGB Colour Model, Blanca Rego, Espanya, 2016, digital, 5'
Còpia de Flight procedent d'Hamaca. Còpies de Synchromy no. 2, Synchromy no. 4 i Dresden Dynamo procedents de Light Cone. Còpies de Rhythm in Light, Polka Graph i Tarantela procedents d'Arsenal. Còpia de Notes from Light Music procedent de Lux. Còpies de Computer Music Studies i RGB Colour Model cortesia de Blanca Rego.