Tal com es va assenyalar en la retrospectiva que li va dedicar el MoMA el 1981, «James Herbert fa servir la forma del nu humà com a paleta: els seus nus són fotografiats, el metratge refotografiat, i els films resultants són lírics, però no sentimentals; distanciats, però no clínics; romàntics i sensuals, però sense lascívia».
«Quan Herbert practica la refotografia, assegura que la càmera assumeix una fisicitat. Es converteix en una extremitat. La Beaulieu s’adapta al cos. Herbert, que també és pintor, relaciona el fet de refotografiar una pel·lícula amb la repetició d’un llenç. La capa de sota es pot enfosquir, però l’obra, en si mateixa, s’ha tornat més substancial i ha adquirit una gran esperança» (Larry Kardish).
Apalachee, 1974, 35 mm, sense so, 12 min; Three, 1974, 16 mm, sense so, 21 min; Silk, 1977, 35 mm, sense so, 25 min.
Còpies per cortesia del MoMA.
