Cineasta de cineastes, Ernie Gehr, el més pur representat de l'estructural nord-americà, fa de la seva obra un espai privilegiat de reinvenció del medi. Els seus films realitzen, a partir d'estructures simples i restrictives que articulen dispositius fonamentals de la màquina cinema -zoom, sobreimpressió, senzilles estratègies de muntatge...-, minucioses exploracions d'un mitjà donat, que són autèntics exercicis d'estimulació visual. Aquestes intenses i distanciades meditacions sobre els nostres sentits, el seu funcionament i les seves limitacions, no tenen una pretensió analítica, ja que en el plantejament d'algunes paradoxes perceptuals, deixen sempre un ample marge al misteri. L'espai urbà modern - la circulació i el fluxes, l'arquitectura-, temàtica central de tots els seus films de maduresa, que es configura, per la seva creació i limitació de moviments, construcció de perspectives i definició de panorames, com un transsumpte de l'aparatatge cinematogràfic, ocupa un lloc central en aquest projecte de fer tangible allò efímer.
1a Part
Shift, 1972-1974, 9'
Still, 1969-1971, 55'
2a Part
Rear Window, 1986-1991, 10'
Side/Walk/Shuttle, 1991, 41'
