Tant per la seva impressió de l'emulsió fotosensible al procés de filmació, com, amb posterioritat, a la projecció, pel pas d'un feix a través del cel·luloide, la llum constitueix l'element central de l'invent dels germans Lumière. De les dimensions musicals compartides per l'ús per part de Moholy-Nagy de la reflexió a la dissolució de superfícies i formes, per la nova visió de Brakhage i el bonic haiku visual de Menken; passant pels seus estudis estructurals, dels entorns quotidians, a Gerson, de la física de la percepció de l'efecte estroboscòpic, a Conrad, o de la construcció per part de Gehr d'una narrativa lumínica, hereva d'Snow; per acabar amb l'exploració de les seves dimensions plàstiques que fa Mazière del paisatge provençal de Cézanne..., la sessió ens proposa un succint seguit d'il·luminacions.
1a Part
Ein Lichtspiel schwarz-weiss-grau, Lázsló Moholy-Nagy, 1930, 7' 30''
Eye Music in Red Major, Marie Menken, 1961, 6' 30''
Wait, Ernie Gehr, 1968, 6'
Reverberation, Ernie Gehr, 1969 (revisado en 1986), 23'.
The Machine of Eden, Stan Brakhage, 1970, 14'
Straight and Narrow, Tony and Beverly Conrad, 1970, 10'
2a Part
Group III Sunlight / Floating / Afternoon, Barry Gerson, 1970, 23'
Cézanne's Eye II, Michael Mazière, 1991, 25'
