Explorar la representació de la natura a través del mitjà fílmic permet transfigurar-la. Accelerar-ne el desenvolupament temporal, suspendre’n la presència física, distorsionar-ne la configuració o revelar-ne els intersticis són operacions cinematogràfiques que amplien la percepció del paisatge. Descriure la realitat immanent del bosc és el pretext d’una selecció de pel·lícules que demostren que el paisatge no és un lloc físic, sinó un conjunt de percepcions culturals, elaborades a partir d’un lloc.
Sounding Glass, Sylvia Schedelbauer, 2011, vídeo, 10 min; L’Arbre Bleu, Marcelle Thirache, 2001, 16 mm, 2 min; Elements, Julie Murray, 2008, 16 mm, 7 min; Routes, Dan Browne, 2011, 16 mm, 1 min; Iron Wood, Richard Tuohy, 2009, 16 mm, 8 min; In the Shadow of Marcus Mountain, Robert Schaller, 2011, 16 mm, 5 min; Aspect, Emily Richardson, 2004, vídeo, 9 min; Vertigo Rush, Johann Lurf, 2007, 35 mm, 19 min.
