De procedències i formacions molt diferents, aquests autors no constitueixen una escena local, malgrat que les seves pel·lícules presenten motius i gestos que ressonen entre si. A La alegría de vivir, Miguel Rojas viatja al Senegal i esbossa un diari en què la veu en off fa de brúixola i l’experiència adquireix matisos onírics. En les obres de Valentina Alvarado Matos El mar peinó a la orilla i Trópico desvaído el cinema s’entrecreua amb la pintura o el collage, en una reflexió sobre les idees de territori, diàspora i alteritat. A Tot és un somni, Mariona Domènech retrata el particular procés de creació d’un quadre de l’artista austríac Max Böhme, que es produeix tant al seu taller com en plena natura. A Sin título (agosto) i Ipsae (Guillermina), Blanca García investiga les possibilitats de l’autoretrat indirecte a partir dels espais i les persones que ens constitueixen. A Autoretrat Llum Casa, la fotògrafa Alba Yruela trasllada els seus interessos habituals a la imatge en moviment. Finalment, #002, de Yonay Boix, pertany a un projecte d’una sèrie de pel·lícules muntades en càmera, centrades en el joc visual amb colors, enquadraments i formes.
La alegría de vivir, Miguel Rojas, 2018, Super-8 a digital, 16 min; El mar peinó a la orilla, Valentina Alvarado Matos, 2019, Super-8, 2 min 26 s; Trópico desvaído, Valentina Alvarado Matos, 2016, Super-8 a digital, 6 min 9 s; Tot és un somni, Mariona Domènech, 2019, Super-8 a digital, 6 min 21 s; Sin título (agosto), Blanca García, 2016, Super-8, 3 min 15 s; Ipsae (fragment Guillermina), Blanca García, 2016-2019, Super-8, 3 min 18 s; Autoretrat Llum Casa, Alba Yruela, 2018, Super-8 a digital, 1 min; #002, Yonay Boix, 2019, Super-8 a digital, 3 min 18 s.
Còpies cortesia dels artistes.
Un programa de Gloria Vilches i Diego Cepeda.