Probablement és entre els cineastes nascuts a l'antiga Unió Soviètica, on la indagació sobre allò real ha aconseguit, en els darrers temps, major profunditat. L'obra de Sokurov, ascètica i boirosa, està poblada de fràgils sensacions d'allò efímer, com al seu documental, Mariya, retrat d'una camperola que conrea lli. Per la seva banda, Sergei Dvortsevoi, que amb només tres films ja és un dels més cèlebres documentalistes contemporanis, elabora un cinema d'esperes, d'inesperades cadències, i observa amb minuciositat com sorgeixen els gests, les paraules o les mirades, que després emmarca en composicions austeres i mesurades, plenes d'íntims ecos que concilien una subtil estilització amb el veraç esplendor del cinema primitiu.
1a part
Mariya, d'Alexander Sokurov, 1978-1988, 40', vídeo (VOSE)
2a part
Chastie (Felicitat), de Sergei Dvortsevoi, 1997, 25'
Chlebni den (El dia del pa), de Sergei Dvortsevoi, 1998, 55'
