A diferencia de la tradició de pel·lícules sense càmera (Lye, McLaren), les obres de Martedi, marcades per una estètica pròxima de l´arte povera, rebutgen la influencia del ritme musical, per privilegiar un moviment tan monòton que aparenta la immobilitat. La pròpia forma, abstracta però sense al·lusions, no és més que la estructura perceptiva. Aquí el cineasta es va interessar per les variacions mínimes del flux lluminós.
