Vanitas és una altra pel·lícula que utilitza l'estratègia dels marcs dins de marcs, com Fiction/Reality o Chillida, però d'una manera molt diferent, com a filmació dins de la filmació. També té a veure amb la performance, però aquesta performance genera esdeveniments individuals que constitueixen pel·lícules contingudes en si mateixes, sent així també meta-comentaris anàlegs a la pel·lícula, o a les pel·lícules. Una jove llança bombolles en un paisatge. La càmera segueix cada bombolla mentre s'allunya, fins que explota, moment en què tornem a la dona. Cada bombolla és també una mena de pel·lícula en la seva constitució material. Com el cel·luloide, està format per un material translúcid a través del qual es veu el paisatge en una projecció directa a l'ull de l'espectador” - Nicky Hamlyn
“A la bobina de Vanitas, la bellesa geomètrica i paradoxal del buit brillant de les esfèriques bombolles de sabó reflecteix i transforma els regnes pels quals passa..." - R. Bruce Elder
