“A Niàgara gairebé només hi ha dos colors: la lluentor de l'aigua que cau violentament (retornant suaument en forma de boira) i la foscor de les roques i l'aigua que corre lentament. La càmera imita el moviment d'una caiguda lliure, de fosc a clar, cada cop amb una lleugera variació. Si una cascada és la confirmació absoluta del "no pots banyar-te mai dues vegades al mateix riu al mateix riu" d'Heràclit, aleshores Niagara és el seu equivalent al Super 8: quan (i si) es projecta la seva única impressió, mai no pots veure la mateixa pel·lícula dues vegades”
- Lucía Salas
