Un cineasta, Julien (Michael Lonsdale), es troba a Bruges per rodar-hi un curtmetratge documental que li han encarregat. El veiem com un artista en conflicte amb els seus productors perquè aquests jutgen les seves pel·lícules sense haver-les vist, només amb anècdotes que els han explicat, i el cineasta intenta explica'ls-hi el procés creatiu. Per a ell, l'argument no és la llei suprema per la qual treballa la forma, sinó que l'essencial és la mirada d'un cineasta que intenta inventar un nou llenguatge. La pel·lícula funciona com jocs de mirades que circulen entre la realitat i la seva representació.
Hanoun fa una investigació formal sobre la fragmentació i el fotograma, amb variacions alternes i repeticions, que aplica també en els diàlegs, i que expressen la interioritat d'uns personatges perduts, però en constant recerca. També es pot considerar una autobiografia, ja que Hanoun explica les seves pròpies dificultats en la indústria, sobretot durant el rodatge de Octobre à Madrid.
