Marcel Hanoun contextualitza la seva pel·lícula entre les revoltes del Maig del 68 i la Primavera de Praga. Es pregunta com pot mantenir distància suficient per poder parlar sobre les revoltes, ja que el film està rodat durant les setmanes més violentes. Parteix de la premissa de no filmar les revoltes directament, sinó filmar les experiències individuals d'una noia durant alguns dies de la vida amb els seus propis problemes i el pes de la presència del temps històric que l'envolta. D´aquesta manera, aconsegueix el punt de vista distant propi del seu estil.
