De forma lliure i fantasiosa, Intoxicated by My Illness segueix les passes d'una fase recent en la vida de Dwoskin que el va portar d'una revisió mèdica a les cures intensives. Principalment, es tracta d'una il·lusió sobre la fantasia eròtica -sobretot, l'atroç i commovedora ambigüitat de la sensació corporal que es desplega entre el dolor intens i el plaer infinit, entre les figures de la infermera (a qui potser imagina com una dòmina del bondage), i la dòmina del bondage tocant el cos "dominat" de la forma més tendra imaginable. Sovint, Dwoskin recobreix l'anomenada "música cinematogràfica" per col·locar en primer pla de forma irònica la seva "pròpia dramatització", mentre que ens arrossega cap a una intimitat rara i preciosa in extremis. (Eleventh Brisbane International Film Festival)
